Ascó vuelve a ser noticia estos últimos días por la instalación del famoso ATC. Voy a intentar dar mi opinión sobre tan delicado tema.
Por un lado está, y en cierta manera los entiendo, el pueblo de Ascó que ven como se van a forrar... Perdón, he empezado mal. Por un lado están los alcaldes, concejales y demás "personas" que ven como se van a forrar y van a dar una pequeña parte de este dinero al pueblo (que es mucho) para que tenga la boca cerrada y se calle. La única explicación que le veo a destruir su (nuestro) propio territorio de esta forma es que tengan pensado irse con el dinero que han ganado muy lejos de aquí a pasar el resto de sus vidas, que por mi parte espero que sea poco. En pocas palabras, no tenéis vergüenza. Ya no solo por eso, sino por dejar poner 4 nucleares, una erquimia...
Aclarado este punto vamos a cuestionarnos de que tipo de energía estamos hablando. La energía nuclear es tan rentable como parece ser? En un principio y sin mirar que pasara dentro de unos años, parece que si. A partir de lo "poco" que cuesta obtener el uranio podemos obtener grandes cantidades de energía a un precio muy razonable. Pero que pasa con los residuos que ya han dejado de ser útiles?
Muchos de estos no llegaran a desprenderse de su radiactividad hasta pasados miles de años, incluso de algunos se habla de millones de años. Cuanto va a costar el cuidado de estos residuos? No estamos hablando de una generación, ni de dos.
Pensemos por un momento: Imaginemos que los romanos hubieran descubierto la radiactividad. Aún estaríamos cuidando de sus residuos! Creo sinceramente, que nuestros hijos, nietos y demás se van a acordar de nuestras benditas madres.
Por lo tanto, aunque nuestros políticos no quieran, no puedan o no les de la gana ver, esto, por ahora, es una energía sin futuro. No es un energía para nada limpia. Me van a acusar de catastrofista, pero vean Chernovil. Por donde se han metido todo el dinero?
Ya se que me van a salir los defensores de la Energía Nuclear a decir que esto es imposible, que no va a suceder nunca aquí. Cuanta gente hubiera apostado por que dos terroristas hicieran caer las dos torres más importantes del mundo con dos "avioncitos"? Cuanta gente esta apostando por que un gobierno con cientos de medidas de seguridad hizo más bien poco por impedirlo? Si alguien es un poco inteligente, y si has llegado aquí amigo lector creo que lo eres, sabrás a donde quiero llegar con esto, no hace falta que explique mucho más.
lunes, 25 de enero de 2010
martes, 5 de enero de 2010
La tecnica d'embolicar regals
Avui vaig a cambiar totalment el tipus de tema que ja fa un temps que porto.
Dedico l'entrada a un de les activitats, que per naturalesa humana, especialment als individus masculins, no ens ha estat programada, no la portem inatament. Estic parlant d'embolicar regalos.
Paso a descriure, tot i que segurament ja tard per que tothom els tindreu ja "ben" empaquetadets, quina es la tècnica a seguir per a embolicar un regalo.
Primer que tot i com a pas principal necessitareu PAPER DE REGAL. Es un pas molt important, ja que sense aquest no podrem seguir amb els següents. Sembla sencill.... POS NO!!, no ho es, si es tungerma lo minut no li pots posar un paper de la playboy... mira que son xulos... pos la familia te mira en mala cara... En el seu lloc l'has de substituir per un paper on apareix una rata ballant al costat d'un pato en sombrero.
De la mateixa manera, aquest mateix no et pot servir per a regalar-li a la novia... Encara que el regal sigui el més car d'entre tots els que hi ha al voltant et mirara amb mala cara per culpa del paper (tan amb el del playboy, com amb el de la rata i lo pato).
Apresa la lliçó, i amb el paper escollit per a cada tipus de regal, passem a l'ensamblatge. D'aqui el més important que has de saber es que MAI quedara el paper tensat i sense boses. Li faras mill arruges, per baix, per dalt, a les vores i MAI quedara perfecte.
Com pots i ja mes nervios que un pulpo a la gallega sense congela, consegueixes fer el primer plec a la vora mes petita del regal. Mentra amb una ma l'aguantes et dones conte que el celo s'acaba de tancar. Li has de pega mil voltes fins a trobar el lloc per on esta tallat i mentrestant, aquell plec del paper que t'havia costat suos de plegar s'ha tornat a desfer.
Bé, ja tenim el celo apegat damunt la taula per a que no marxi, tornem a plegar el paper, agarrem el celo i el posem per a que definitivament no marxi i sorpresa ARA NO APEGA!!! Aquell celo que 3 minuts abans no hi havia forma de trobar per on estava tallat ara no apega ni en superglue3!
Busquem per tot la casa un rollet de celo que no sigui dels xinos i que trobem: La cinta aillant de la ultima xapusa que vam fer a la casa. Ja per fir conseguim que allo apegue doblem les dues bandes i ens queda un regal tot arrugat, apedasat en cinta aillant i que hem de fer creure que allo ho han portat los reixos.....
Pero el més bo està per arribar... Lo primer que fan quan agarren lo regal es triturar-lo para vore que es lo que està dins ambolicat! Allò, allò que t'ha costat la teua suo d'ambolicar, que per a tu ja casi val mes l'anvoltori que lo de dins queda reduit a trossets de paper que para colmo despues te toca arroplegar!
I encara surt lo tipic personatge de turno que diu: En que ho has ambolicat aixo? en llepades i paper de water?....
Dedico l'entrada a un de les activitats, que per naturalesa humana, especialment als individus masculins, no ens ha estat programada, no la portem inatament. Estic parlant d'embolicar regalos.
Paso a descriure, tot i que segurament ja tard per que tothom els tindreu ja "ben" empaquetadets, quina es la tècnica a seguir per a embolicar un regalo.
Primer que tot i com a pas principal necessitareu PAPER DE REGAL. Es un pas molt important, ja que sense aquest no podrem seguir amb els següents. Sembla sencill.... POS NO!!, no ho es, si es tungerma lo minut no li pots posar un paper de la playboy... mira que son xulos... pos la familia te mira en mala cara... En el seu lloc l'has de substituir per un paper on apareix una rata ballant al costat d'un pato en sombrero.
De la mateixa manera, aquest mateix no et pot servir per a regalar-li a la novia... Encara que el regal sigui el més car d'entre tots els que hi ha al voltant et mirara amb mala cara per culpa del paper (tan amb el del playboy, com amb el de la rata i lo pato).
Apresa la lliçó, i amb el paper escollit per a cada tipus de regal, passem a l'ensamblatge. D'aqui el més important que has de saber es que MAI quedara el paper tensat i sense boses. Li faras mill arruges, per baix, per dalt, a les vores i MAI quedara perfecte.
Com pots i ja mes nervios que un pulpo a la gallega sense congela, consegueixes fer el primer plec a la vora mes petita del regal. Mentra amb una ma l'aguantes et dones conte que el celo s'acaba de tancar. Li has de pega mil voltes fins a trobar el lloc per on esta tallat i mentrestant, aquell plec del paper que t'havia costat suos de plegar s'ha tornat a desfer.
Bé, ja tenim el celo apegat damunt la taula per a que no marxi, tornem a plegar el paper, agarrem el celo i el posem per a que definitivament no marxi i sorpresa ARA NO APEGA!!! Aquell celo que 3 minuts abans no hi havia forma de trobar per on estava tallat ara no apega ni en superglue3!
Busquem per tot la casa un rollet de celo que no sigui dels xinos i que trobem: La cinta aillant de la ultima xapusa que vam fer a la casa. Ja per fir conseguim que allo apegue doblem les dues bandes i ens queda un regal tot arrugat, apedasat en cinta aillant i que hem de fer creure que allo ho han portat los reixos.....
Pero el més bo està per arribar... Lo primer que fan quan agarren lo regal es triturar-lo para vore que es lo que està dins ambolicat! Allò, allò que t'ha costat la teua suo d'ambolicar, que per a tu ja casi val mes l'anvoltori que lo de dins queda reduit a trossets de paper que para colmo despues te toca arroplegar!
I encara surt lo tipic personatge de turno que diu: En que ho has ambolicat aixo? en llepades i paper de water?....
lunes, 14 de diciembre de 2009
Manifiesto
Aquest blog no podía ser menys. Hem sumo a la lluita!
Manifiesto “En defensa de los derechos fundamentales en Internet”
Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…
1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial – un organismo dependiente del ministerio de Cultura -, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.
domingo, 13 de diciembre de 2009
Les consultes Soberanistes de Catalunya
Tema complex per que si. Primer que tot, aquestes consultes són ( o han de ser) legals? Si, evidenment que si. Qualsevol consulta que es faci al poble he de ser bona per definició, es més, penso que se n'haurien de fer molt més sovint, per a tot. La raó: Elegim el nostres representant d'una manera més o menys democràtica i aquests fan el que els dóna la real gana durant 4 anys. Això no es un model on el poble participi.
Que hem diguis 20 anys endarrere, quan fer eleccions suposava un gran desplegament de mitjants tècnics, s'enten que es fessin cada 4 anys i no es consultes res més al poble. Però avui en dia? Ara seria sencillissim habilitar el vot electronic a través d'Internet. Independència o no independencia? Gestió dels governants acertada o no? Canon si o no?... A més, si una majoria de la gent en una consulta no aprovés la gestió del govern, es podría plantejar unes eleccions anticipades. Per que no? Així no perdrien el cul només 6 mesos abans de les eleccions sinò que ho farien durant tot el temps que estan al poder.
Deixat això clar, Independència si o no? Primer que tot, penso que la deixadesa que ara te Madrid sobre Catalunya, la tindria Barcelona amb Catalunya en cas d'una possible independència. Un exemple: La Linia 9 del metro. 6500 millions d'euros. Amb una quarta part d'aquest pressupost a Les Terres de L'ebre tindriem el pantano de Flix descontaminat, un transport públic com Déu mana i unes carreteres dignes del segle XXI i no asfalt de quan se van inventar els carros i machos.
Ara sembla que per fi es posen a reparar les carreteres, però es que companys de la Generalitat, us està costant el mateix fer un "Tunelaco" de 50 quilometros que la carretera Tortosa-Ulldecona!
A més allà los metros per lo que es veu van tot sols i l'AVE los ha de parar al costat del menjador de casa. Aquí baix no ens cal tanta sofisticació, però tampoc volem fer quilòmetres i quilòmetres per agafar un tren que sempre fa tard i es para cada dos per tres per problemes tècnics. Amb 1769 km quadrat de superficie, disposem de 4 estacions, de les quals una es final de via, l'altra no paren ni la meitat de trens i l'altra l'han posat a un municipi de 4000 habitans. Un poquito de por favor!
I que no ens possin l'excusa de que ho controla renfe, que això ja no cola. Per a més exemple, la Generalitat fa l'autopista Pau Casals i la fan una de les més cares d'Europa, casi que no cal que se posen a gestionar los trens que segur que pujen un 50%.
Així que, almenys al sud, tenim l'opcio de triar entre un govern gestionat des de Madrid que passa de nosaltres o un govern que no passarà tant pero que segurament ens ablanirant a tributs, els quals faràn cap a subencionar les obres de Barcelona i "sus alrededores". Dificil elecció.
Casi que jo ja ho tinc pensat!
¡Visca lo que vos done la gana a vatros lliure!, però feu les coses ben fetes, a tots per igual i ja està bé de cobra lo que cobreu vatros i tots els que us envolten!
Que hem diguis 20 anys endarrere, quan fer eleccions suposava un gran desplegament de mitjants tècnics, s'enten que es fessin cada 4 anys i no es consultes res més al poble. Però avui en dia? Ara seria sencillissim habilitar el vot electronic a través d'Internet. Independència o no independencia? Gestió dels governants acertada o no? Canon si o no?... A més, si una majoria de la gent en una consulta no aprovés la gestió del govern, es podría plantejar unes eleccions anticipades. Per que no? Així no perdrien el cul només 6 mesos abans de les eleccions sinò que ho farien durant tot el temps que estan al poder.
Deixat això clar, Independència si o no? Primer que tot, penso que la deixadesa que ara te Madrid sobre Catalunya, la tindria Barcelona amb Catalunya en cas d'una possible independència. Un exemple: La Linia 9 del metro. 6500 millions d'euros. Amb una quarta part d'aquest pressupost a Les Terres de L'ebre tindriem el pantano de Flix descontaminat, un transport públic com Déu mana i unes carreteres dignes del segle XXI i no asfalt de quan se van inventar els carros i machos.
Ara sembla que per fi es posen a reparar les carreteres, però es que companys de la Generalitat, us està costant el mateix fer un "Tunelaco" de 50 quilometros que la carretera Tortosa-Ulldecona!
A més allà los metros per lo que es veu van tot sols i l'AVE los ha de parar al costat del menjador de casa. Aquí baix no ens cal tanta sofisticació, però tampoc volem fer quilòmetres i quilòmetres per agafar un tren que sempre fa tard i es para cada dos per tres per problemes tècnics. Amb 1769 km quadrat de superficie, disposem de 4 estacions, de les quals una es final de via, l'altra no paren ni la meitat de trens i l'altra l'han posat a un municipi de 4000 habitans. Un poquito de por favor!
I que no ens possin l'excusa de que ho controla renfe, que això ja no cola. Per a més exemple, la Generalitat fa l'autopista Pau Casals i la fan una de les més cares d'Europa, casi que no cal que se posen a gestionar los trens que segur que pujen un 50%.
Així que, almenys al sud, tenim l'opcio de triar entre un govern gestionat des de Madrid que passa de nosaltres o un govern que no passarà tant pero que segurament ens ablanirant a tributs, els quals faràn cap a subencionar les obres de Barcelona i "sus alrededores". Dificil elecció.
Casi que jo ja ho tinc pensat!
¡Visca lo que vos done la gana a vatros lliure!, però feu les coses ben fetes, a tots per igual i ja està bé de cobra lo que cobreu vatros i tots els que us envolten!
jueves, 3 de diciembre de 2009
La SGAE, la ley antidescarga y la mare que els va parir a tots
Ja fa molt mesos que m'estic donant conte que entran 10 minuts a internet te n'assabentes més que 5 hores davant de la petita pantalla.
Actualment, la tele d'Espanya es podria resumir en 4 grans tipus de programes: Futbol, llama y gana, pelicules de chuck norris y la Belen Esteban.
Ja pots posar la cadena que vulgues a l'hora que vulgues. Segurament te trobaras alguna d'estes. Lo govern del cejitas, que es molt viu, XDXDXD, se n'ha donat conte, i con mucho talante, s'estan posant manos a la obra para fer la "Ley antidescarrega".
A vore que ho antengue. Se queixen milers de pagesos per que treballen de sol a sol i los productes NECESSARIS que produeixen valen menos que l'aire. Com los reben? a cops de porra dels cossos de "seguretat" del ciutadà. Para mi la única seguretat que donen es que si tels trobes segur segur que surts calent.
Se queixen cuatre energumenos calificats com a artistes que se pensen que per fer quatre cançons tenen dret a poder-se consitruir una isla artificial a Miami i comprar-se cotxes de luxe i n'estos los fan una llei. M'aconformo en la quarta part del que cobren qualsevol dels que estaven a la manifestació.
Llavors ens venen a nosaltres dient-nos que robem.... natros robem.... Mireu primer que res, aixo se diu compartir. Segona, vatros cobreu una quantiosa cuantitat en concepte de canon que se passa pel forro la presunció d'inocencia. Així qui té presuncia d'inocencia a n'aquest país, aquell que té pasta? (Vease Millet).
Ja posats, m'encanta la combinació SITEL y Ley Antidescarrega. Mos miren tot lo que anviem i rebem, i ara mos podran controlar lo que descarreguem.
Sincerament penso, que los marrons de Correa, Camps i la gorda de Valencia son una simple tapadera, uns simples caps de turco utilitzats per a justificar l'aberració de SITEL. (Ojo!!! ni molt menos aprobo lo que han fet PePe y sus amigos.... ja que els han trobat quels tanquen directament.... que també quins atres.....)
Així pos, que sira lo proxim? Mos vindran a fotre una palisa per que m'hai baixat l'ultim disc del rey del pollo frito?
I aixó es un govern d'esquerres.... més be diria un govern d'esquerres amb molta ma dreta. Quans diners han digut cobrar de la SGAE & cia.??? segur que no caben a una furgoneta.
Gent que passessiu per aquest blog. No dixem baix cap concepte que es carreguin internet. Internet és l'unic mitja que tenim per expressar-nos, per que la veu del poble pugui sortir i els cabreixa, els fot molt. I ara volen controlar-ho.
Internet ha de ser el lloc d'intercanvi d'opinions que ha estat fins ara. Intercanvi de cultura. INTERCANVI amb majuscules i qui no li agrade este joc que es compri una calavera, una pinta i es posi a pentinar-la.
No s'acabara la música amics, tranquilitat, hi ha milers de grups molt bons esperan a que aquesta colla de sanganos s'apartin i deixin de fer nosa. Gent amb verdadera passió per la música i no los triunfitos.
Som majoria i els podem guanyar a tots. Me sap mal acabar amb el nom d'un disco d'ska-P, per que se veu que quan arriben a la elit, se los ho fa de nit i nomes veuen la pasta (també apoien a l'SGAE.....), però..... QUE CORRA LA VOZ!!!!!
Actualment, la tele d'Espanya es podria resumir en 4 grans tipus de programes: Futbol, llama y gana, pelicules de chuck norris y la Belen Esteban.
Ja pots posar la cadena que vulgues a l'hora que vulgues. Segurament te trobaras alguna d'estes. Lo govern del cejitas, que es molt viu, XDXDXD, se n'ha donat conte, i con mucho talante, s'estan posant manos a la obra para fer la "Ley antidescarrega".
A vore que ho antengue. Se queixen milers de pagesos per que treballen de sol a sol i los productes NECESSARIS que produeixen valen menos que l'aire. Com los reben? a cops de porra dels cossos de "seguretat" del ciutadà. Para mi la única seguretat que donen es que si tels trobes segur segur que surts calent.
Se queixen cuatre energumenos calificats com a artistes que se pensen que per fer quatre cançons tenen dret a poder-se consitruir una isla artificial a Miami i comprar-se cotxes de luxe i n'estos los fan una llei. M'aconformo en la quarta part del que cobren qualsevol dels que estaven a la manifestació.
Llavors ens venen a nosaltres dient-nos que robem.... natros robem.... Mireu primer que res, aixo se diu compartir. Segona, vatros cobreu una quantiosa cuantitat en concepte de canon que se passa pel forro la presunció d'inocencia. Així qui té presuncia d'inocencia a n'aquest país, aquell que té pasta? (Vease Millet).
Ja posats, m'encanta la combinació SITEL y Ley Antidescarrega. Mos miren tot lo que anviem i rebem, i ara mos podran controlar lo que descarreguem.
Sincerament penso, que los marrons de Correa, Camps i la gorda de Valencia son una simple tapadera, uns simples caps de turco utilitzats per a justificar l'aberració de SITEL. (Ojo!!! ni molt menos aprobo lo que han fet PePe y sus amigos.... ja que els han trobat quels tanquen directament.... que també quins atres.....)
Així pos, que sira lo proxim? Mos vindran a fotre una palisa per que m'hai baixat l'ultim disc del rey del pollo frito?
I aixó es un govern d'esquerres.... més be diria un govern d'esquerres amb molta ma dreta. Quans diners han digut cobrar de la SGAE & cia.??? segur que no caben a una furgoneta.
Gent que passessiu per aquest blog. No dixem baix cap concepte que es carreguin internet. Internet és l'unic mitja que tenim per expressar-nos, per que la veu del poble pugui sortir i els cabreixa, els fot molt. I ara volen controlar-ho.
Internet ha de ser el lloc d'intercanvi d'opinions que ha estat fins ara. Intercanvi de cultura. INTERCANVI amb majuscules i qui no li agrade este joc que es compri una calavera, una pinta i es posi a pentinar-la.
No s'acabara la música amics, tranquilitat, hi ha milers de grups molt bons esperan a que aquesta colla de sanganos s'apartin i deixin de fer nosa. Gent amb verdadera passió per la música i no los triunfitos.
Som majoria i els podem guanyar a tots. Me sap mal acabar amb el nom d'un disco d'ska-P, per que se veu que quan arriben a la elit, se los ho fa de nit i nomes veuen la pasta (també apoien a l'SGAE.....), però..... QUE CORRA LA VOZ!!!!!
martes, 8 de septiembre de 2009
Auto_increment de MySQL
De vegades va molt be per indexar una taula fer servir aquest atribut per a que ens incrementi un numero automàticament i així sigui unic.
El problema es quan fem moltes insercions i esborrats que aquest valor pot arribar a la seva fi i, incomprensiblement per a mi, no torna a buscar lloc buits si no que intenta torna a inserir l'últim valor, i evidentment, li retorna error per que aquest valor no existeix.
Buscant per google donen algunes solucions com resetejar el valor de la variable autoincrement, però encara que el resetejis no busca llocs buits, si no que comença pel primer i si esta ocupat (bastant probable), dons dona error.
Per tant la unica forma que se m'ha ocut es passa olimpicament dels autoincrement (encara que una taula tingui el camp autoincrement si assignem un valor assigna aquest) i implementar un autoincrement amb el programa que estem fent.
Si algu te una ida millor, als comentaris...
El problema es quan fem moltes insercions i esborrats que aquest valor pot arribar a la seva fi i, incomprensiblement per a mi, no torna a buscar lloc buits si no que intenta torna a inserir l'últim valor, i evidentment, li retorna error per que aquest valor no existeix.
Buscant per google donen algunes solucions com resetejar el valor de la variable autoincrement, però encara que el resetejis no busca llocs buits, si no que comença pel primer i si esta ocupat (bastant probable), dons dona error.
Per tant la unica forma que se m'ha ocut es passa olimpicament dels autoincrement (encara que una taula tingui el camp autoincrement si assignem un valor assigna aquest) i implementar un autoincrement amb el programa que estem fent.
Si algu te una ida millor, als comentaris...
jueves, 9 de abril de 2009
Debian
Bueno, he estat enfeinat i no he tingut molt temps per a escriure al blog.
Avui vull parlar sobre la nova distribució amb la que estic treballant: Debian.
El primer que hem va posar en tot aquest mundillo del Linux va ser el Marc amb l'ubuntu. He de dir que per a gent que vol començar amb el fascinant mon del software lliure es l'ideal. Ve tot fet. Plug'n'play. La consola l'has de tocar com a molt per a fer algun copy paste d'algun manual d'internet. Pero penso, que sobretot amb les ultimes versions, el consum de memoria es excessiu. Un altre punt que m'ha fet deixar aquesta distribució es la seva deria de treure totes les novetats. Amb la penultima versió que van treure la 8.04, treien el firefox 3 en fase beta, per exemple.
Aquest ultim fet podria pareixer un adavantatge: ho tinc tot abans que surti. El problema, baix el meu punt de vista, es l'estabilitat. Tot i que, ubuntu, es 100 vegades mes estable que qualsevol versio de windows, no te ni punt de comparació amb el seu pare: El debian. La meva opinió es que el debian és el sistema més estable que he probat. Per contra, no tenim les ultimes novetats en programes.
Per tant amb aixó no vull donar peu a algunes veus critiques, debianites purs, que diuen que l'ubuntu s'ha aprofitat de la feina de debian i que com debian no hi ha res. Ni tampoc als ubunteros que diuen que debian esta anticuada i que no es modernitza.
Penso que cada sistema te el seu:
- Ubuntu dona a aquella persona que necessita un ordinador per a treballar i que no vol saber res del seu funcionament, un sistema preparat per a funcionar amb les ultimes versions de software. Sense mes complicacions. A canvi, menys estabilitat i mes consum de memoria.
- Debian per contra, dona un sistema estable i fiable (si esta ben configurat, evidentment), pero te algunes complicacions amb temes de configuracions i demes, res de l'altre mon per a persones habituades a treballar amb linux, pero si per a una persona que vingui del magic món del doble clic i el siguiente/siguiente. (les cuals mereixen tot el meu respecte, no es la seva feina ni la seva pasió, i no tenen per a que saber el que es una consola)
Amb aquest article m'agradaria animar a aquelles persones que encara estan amb windows, que almenys probin una ubuntu per exemple. Es posible compartir els dos sistemes operatius perfectament en un mateix PC. Sols fan falta ganes d'apendre, d'obrir-se a noves formes de pensar. Hi ha milers de persones pels foros disposades a ajudar (Sempre que la resposta ni sigui facilment googlejable). En informàtica, no sempre (gairebe mai) la opció més cara es la millor.
La proba: Estic escribint aquest article des d'un portatil de gairebe 10 anys d'antiguitat, amb el messenger, musica............ etc funcionant.
Com ja vaig dir abans espero els comentaris, i la correcció de les posibles errades de contingut que hagi pogut cometre.
Avui vull parlar sobre la nova distribució amb la que estic treballant: Debian.
El primer que hem va posar en tot aquest mundillo del Linux va ser el Marc amb l'ubuntu. He de dir que per a gent que vol començar amb el fascinant mon del software lliure es l'ideal. Ve tot fet. Plug'n'play. La consola l'has de tocar com a molt per a fer algun copy paste d'algun manual d'internet. Pero penso, que sobretot amb les ultimes versions, el consum de memoria es excessiu. Un altre punt que m'ha fet deixar aquesta distribució es la seva deria de treure totes les novetats. Amb la penultima versió que van treure la 8.04, treien el firefox 3 en fase beta, per exemple.
Aquest ultim fet podria pareixer un adavantatge: ho tinc tot abans que surti. El problema, baix el meu punt de vista, es l'estabilitat. Tot i que, ubuntu, es 100 vegades mes estable que qualsevol versio de windows, no te ni punt de comparació amb el seu pare: El debian. La meva opinió es que el debian és el sistema més estable que he probat. Per contra, no tenim les ultimes novetats en programes.
Per tant amb aixó no vull donar peu a algunes veus critiques, debianites purs, que diuen que l'ubuntu s'ha aprofitat de la feina de debian i que com debian no hi ha res. Ni tampoc als ubunteros que diuen que debian esta anticuada i que no es modernitza.
Penso que cada sistema te el seu:
- Ubuntu dona a aquella persona que necessita un ordinador per a treballar i que no vol saber res del seu funcionament, un sistema preparat per a funcionar amb les ultimes versions de software. Sense mes complicacions. A canvi, menys estabilitat i mes consum de memoria.
- Debian per contra, dona un sistema estable i fiable (si esta ben configurat, evidentment), pero te algunes complicacions amb temes de configuracions i demes, res de l'altre mon per a persones habituades a treballar amb linux, pero si per a una persona que vingui del magic món del doble clic i el siguiente/siguiente. (les cuals mereixen tot el meu respecte, no es la seva feina ni la seva pasió, i no tenen per a que saber el que es una consola)
Amb aquest article m'agradaria animar a aquelles persones que encara estan amb windows, que almenys probin una ubuntu per exemple. Es posible compartir els dos sistemes operatius perfectament en un mateix PC. Sols fan falta ganes d'apendre, d'obrir-se a noves formes de pensar. Hi ha milers de persones pels foros disposades a ajudar (Sempre que la resposta ni sigui facilment googlejable). En informàtica, no sempre (gairebe mai) la opció més cara es la millor.
La proba: Estic escribint aquest article des d'un portatil de gairebe 10 anys d'antiguitat, amb el messenger, musica............ etc funcionant.
Com ja vaig dir abans espero els comentaris, i la correcció de les posibles errades de contingut que hagi pogut cometre.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
